El lloc de Lerés apareix documentat per primera vegada l'any 1203 i va ser propietat del monestir de San Juan de la Peña fins l'any 1785.

L'església és d’una sola nau, capçada a l’est per un absis semicircular, característic del romànic del Gàllego. Està decorat amb un fris de nou arcs cecs, sobre el que trobem el característic fris de baquetons.

Aquest, com la resta del temple, es troba en un estat de conservació molt deficient i està seriosament amenaçat per la vegetació que creix al seu voltant i que n'impedeix la contemplació. A l’interior els rat-penats han ocupat les seves voltes, “adornant” el temple amb les seves defecacions. A més, una inquietant esquerda recorre el tambor absidial.

La nau va ser profundament modificada, sobrealçant-la, obrint-hi capelles laterals i construint una sagristia i una torre campanar. Es creu que la coberta inicial era de fusta a dues aigües. De fet, l’interior del temple ha estat profundament reformat al llarg dels segles, per tal d’anar-lo adaptant als gustos estètics de cada moment. Sota el cor barroc, trobem la pila baptismal, decorada amb alguns elements molt erosionats i que resulten difícils d’interpretar.

També es va modificar la porta d’accés al temple, situada en el mur sud.

El timpà de la porta romànica, va ser reutilitzat en la porta que dóna accés al campanar.

Està decorat amb un crismó trinitari.